Conec a Willy Fog
Sergio Ayala
Publicado por paloma
martes, 28 de octubre de 2014 a las 09:20
Resulta que continua havent-hi gent que ho deixa tot per tal de complir els seus somnis. Resulta que, tot i tenint treballs segurs i estant ben posicionats, ho abandona tot i decideix fer una bella bogeria. Resulta que, desoint la gent que té al voltant, té clar un objectiu i fa l'impossible i dirigeix la seua vida en una direcció somniada.
A ell li diuen Juanjo i a ella, Anna Luna, i per ells sent una immensa i covard enveja. Immensa per l’ambiciós del somni, i covard perquè jo no m’atrevisc; no, ara mateix no m’atrevisc. No sé si puc, però no m'atrevisc. Ells se’n van anar a donar la volta al món amb una xicoteta motxilla. Ni més ni menys.
Juanjo i Anna Luna decidiren fa dos anys que havia arribat el moment.
Que ja no volien somniar més i que ho volien intentar (RECONEIXEU AIXÒ, EMPRENEDORS?). Per això decideixen posar terminis als seus somnis i comencen a traçar un pla econòmic de viabilitat (EL QUE NOSALTRES DIRÍEM PLA D’EMPRESA) i arriben a la conclusió que han de renunciar a moltes coses: cadascun d’ells viu en un pis (no són parella) i comencen a viure junts per poder traure diners del lloguer de l’altre pis; decideixen durant un any estalviar el màxim de diners possible renunciant a tot allò que signifique despeses supèrflues, posen data a l'últim dia de comoditat laboral i s’autoacomiaden dels seus llocs de treball... amb tot això conclouen un pla econòmic que resumeixen en una quantitat curiosa: 30 € per a passar cada dia de la seua volta al món, comptant dormir, menjar, desplaçar-se, vestir...
I durant un any duen a terme la seua empresa, visitant més de 20 països, veient coses que nosaltres, els normal, mai veurem, menjant coses que mai menjarem (en alguns casos, gràcies a Déu), coneixent gent meravellosa, gaudint de la llibertat absoluta, de la incertesa de no saber què et passarà demà, on despertaràs i com... en definitiva, donant-li un al·licient increïble a una vida estàndard i pràcticament predeterminada (torne al concepte d'enveja covard).
Però per què vos parle de Juanjo i Anna Luna? Perquè encaixen perfectament, com hem anat veient, en les característiques que defineixen un emprenedor i que defensa esta publicació. L’hem sentit una i mil vegades:
- Iniciativa personal i orientació per a l’acció. Ells han fet el que fan els emprenedors: primer somnien, però després fan. No s’han quedat en el primer.
- Perseverança. Planificar des d’avui el teu dia a dia, el que serà la teua vida, davant d’un objectiu que s’iniciarà un any després; això és perseverança en majúscules.
- Habilitat per a establir metes. És una meta real, possible i mesurable en temps i diners donar la volta al món? Ells han demostrat que sí. Al igual que muntar la teua empresa o planificar trobar treball.
- Capacitat per a resoldre problemes. Han tingut molts problemes, i greus: econòmics, de gestió, administratius, a les duanes… Els problemes no es poden evitar, però el que defineix l'emprenedor, al igual que a ells, és la seua capacitat per a donar-los resposta.
- Demanar ajuda. I l'han rebuda. En la cerca de patrocinadors (que ha sigut un treball estrictament comercial, com qualsevol emprenedor que busca finançament), en la cerca de llocs per a menjar, dormir o desplaçar-se. Constantment, i el millor de tot és que l’han rebuda.
- Aprendre de l’èxit i del fracàs. Davant del fracàs, establir plans alternatius. Als que viatgem molt, especialment amb motxilla, ens solen eixir mal moltíssims plans i tenim moltes pèrdues de temps. Convertir esta situació en una cosa positiva i traure el màxim rendiment a situacions noves és indispensable.
- Autoconfiança i seguretat. Crec en el meu projecte? Doncs endavant, sens dubtes, amb passos curts, segurs i mirant bé al meu voltant, però sempre, sempre, cap avant.
- Assumir riscos. Juanjo i Anna Luna decidiren deixar-ho TOT per posar en marxa la seua ambiciosa empresa. Van assumir un risc, i en són conscients, i tot i sabent això, decideixen continuar endavant perquè la finalitat ha de ser molt més satisfactòria que la realitat arriscada.
- Organització. Factor clau per a la creació de qualsevol empresa i indispensable per a iniciar una volta al món. Són moltes variables a tindre en compte, i en passen totes per estar tot perfectament organitzat i per treballar en equip.
- ACTITUD. Fonamental i el més important. L’actitud positiva és la constant que donarà èxit a tots els punts anteriors. Juanjo i Anna Luna desborden simpatia, positivisme i energia. És molt difícil que a persones així els ixen malament les coses.
No hi ha cosa més extraordinària per a mi que aprendre de persones normals, gent com jo, que fan coses extraordinàries. Juanjo i Anna són este tipus de persones que fan coses molt grans des de la normalitat, la humilitat, l’alegria i el positivisme. Si hagueren volgut muntar una empresa, ja la tindrien, si hagueren volgut presentar-se a unes oposicions, ara mateix serien funcionaris de qualsevol cosa, i si hagueren volgut canviar-se de treball, estic segur que ja haurien millorat. Però ells volien una altra cosa, volien una cosa extraordinària. Volien conéixer gent, volien viure experiències, volien albes blancs i capvespres taronges, sabors autèntics i olors netes, volien mullar-se i eixugar-se i riure i tremolar d’emoció. Ells tenien un somni, al igual que tu i que jo, però ells han donat este pas... Quan el donarem tu i jo?
P.D. Vos recomane la seua pàgina web www.vueltaalmundosabrosa.com i espere amb molt de ànsia dues coses: un llibre del viatge i mil conferències que ens ajuden a tots els envejosos covards a donar els passos que no ens atrevim a donar.
CONTENIDO ADJUNTO
28/10/2014 09:20 | paloma